El cap de setmana passat vam tenir l'oportunitat d'anar a Escòcia a la
Loch Ness Marathon - un dels reptes més importants d'aquest any.
El dissabte a primera hora de la tarda ja érem a Inverness amb en Gerard - ell feia la cursa de 10km; era una tarda plujosa i grisa.
Després de registrar-nos i recollir els pitralls vam recuperar energies al "pasta party" ben amenitzat amb música escocesa. Tot seguit vam estudiar la logística de cara l'endemà donat que les dues curses sortien de llocs diferents.
El diumenge em vaig llevar d'hora i vaig anar amb cotxe a la zona de l'arribada de les curses. Una vegada allà vaig acabar d'esmorzar i de preparar-ho tot de cara a la marató. A les 7.30h uns autobusos - diuen que n'hi havia uns 50 en total - ens havien de traslladar a la zona de sortida. Durant el trajecte aprofito per comentar aspectes de la cursa amb atletes del país que coneixen bé el recorregut. M'expliquen que la marató és dura i que hi ha pujades i baixades constants, em recomanen que guardi forces per a una llarga pujada a la milla 18.
A les 9.15 vam arribar a un punt de bosc on hi havia la sortida. Estava tot emboirat. La multitud que sortia dels autobusos feia certa impressió - segons l'organització enguany hi havia uns 3900 inscrits.
Vaig anar cap a la zona de sortida però no hi havia pas aglomeracions. Cadascú es quedava al costat del cartell del temps que s'ajustava a les seves possibilitats. Poc abans de l'inici de la cursa va començar a ploure però com que la gent hi està acustomada ningú es va immutar.
Poc després de les 10h van desfilar uns gaiters i es va donar la sortida.
Al prinicpi el recorregut és més aviat ràpid amb tendència a baixar. El ritme que porto es força bo. Com que porto la samarreta de la marató de Barcelona alguns atletes se m'acosten per dir-me que ells també han fet aquesta cursa - un home l'havia fet quatre vegades.
El recorregut es fantàstic, entre boscos i després al costat del Llac Ness. El temps va millorant i deixa de ploure.
Després d'aquest inici ràpid ve una zona més plana però amb pujades i baixades força constants. El ritme baixa una mica però em puc anar mantenint per sota els 5min/km de mitjana.
Cap a la milla 18 arriba la pujada que m'havien comentat, és llarga - 2 o 3 km - però no molt pronunciada. La passo força bé (em feia molt respecte perquè el cansament ja es nota a aquestes alçades). Posteriorment em trobo amb una pujada més curta però més dreta; aquest és un moment crític, baixo una mica el ritme i així intento assegurar-me arribar bé. Els darrers quilòmetres són durs però el suport de la gent que hi ha en el tram final és molt important - "
Come on Barcelona! Keep it going!...
D'aquesta manera arribo a la meta amb un temps de 3h 38min i 58seg, que donades les característiques del recorregut em sembla un temps prou bo.
En Gerard també va fer una bona cursa de 10km i em va animar en el darrer tram a l'entrada d'Inverness.
En resum una gran cursa, molt bonica, amb una molt bona organització i un molt bon ambient. Va ser doncs un cap de setmana rodó en el que també vam poder aprofitar el viatge per visitar algunes destil·leries i veure la
bóta de whisky que tenim a Glenglassaugh.
:
- Aquest és el recorregut de la cursa (II):
Una vegada més - juntament amb en Gerard i en Josep - ens vam inscriure a la Jean Bouin. Setmanes abans de la cursa es van esgotar els 10.000 pitralls disponibles - nou rècord de participació.
