Ja feia unes setmanes que ens havíem inscrit a les curses de Marató, 10km i Mitja Marató del Mediterrani amb en Josep Mª i en Gerard. Circumstàncies diverses va fer que al final hi anéssim en Josep Mª i jo a fer la Mitja. La cursa començava a les 9h i per això vam haver de marxar d'hora de Vic.
En Josep Mª coneixia bé el lloc i la logística que calia seguir. D'aquesta manera vam poder aparcar sense problemes, prendre un te tranquil·lament i preparar-nos per anar a la zona del començament de la cursa amb temps...
Una vegada a la sortida ens situem força endavant - fa un bon dia i la temperatura és òptima. L'inici és ràpid i veig com s'allunya la llebre de l'hora i mitja. Al cap d'un parell o tres de quilòmetres el ritme que porto s'estabilitza i vaig atrapant al grup que segueix al corredor que marca el ritme per 1h 30min - una fita que em sembla molt difícil.
Després de situar-me just per davant d'aquest grup vaig seguint a un ritme que oscil·la entre els 4min 10seg el km i els 4min 15seg el km. Passo pel quilòmetre 10 fent un temps de 42 minuts i 6 segons. El recorregut és planer i les circumstàncies semblen ideals per mirar de fer un bon temps.
Arribat el quilòmetre 15 les coses segueixen igual. El ritme és el mateix i porto el grup que marca l'hora i mitja just al darrera. Miro d'agafar alguns metres de distància per tenir una mica de marge de cara el final de la cursa.
Animat per la possibilitat de fer un bon temps vaig esgotant els darrers quilòmetres de la cursa i arribo la meta - situada al Canal Olímpic - amb un temps prou bo: 1h 28min 57seg (en el lloc 209 de 1660).
A la zona de l'arribada ens retrobem amb en Josep Maria i altres components del seu equip. Després de xerrar una estona tornem cap a casa contents d'aquesta matinal...
Aquesta és la classificació de la cursa
Vídeo de l'arribada
Crònica de la cursa d'en Josep Mª Moreno
Aquest és el recorregut de la cursa
diumenge, 24 d’octubre del 2010
dimarts, 12 d’octubre del 2010
20km de Paris (10-10.2010)
Ja feia temps que havíem planificat anar a córrer els 20km de París aprofitant el cap de setmana llarg del Pilar.
El divendres al vespre vam començar aquesta sortida familiar. Ens vam trobar amb en Josep, la Carme, en Ferran i l'Eudald a Girona per agafar el tren nocturn cap a París.
Després de dormir - o descansar - tota la nit vam arribar a la capital francesa a les 9 del matí a punt per visitar la ciutat.
Després de visitar la Torre Eiffel vam anar a recollir els pitralls a Trocadero. L'ambient era molt bo i l'organització molt eficient. Potser l'únic "però" que s'hi podia posar era la samarreta de la cursa - tot un uniforme tricolor francès (en Martí va dir que si ens la posàvem semblaríem el gran Cristophe Lemaitre).
El dia va donar per veure moltes altres coses: Notre Dame, la Mairie, el Centre Pompidou...
Arriba el matí de la cursa, la temperatura és ideal i no hi ha cap núvol al cel. Amb en Josep i la Carme marxem abans de les 9h cap a la sortida - que és a uns 10 minuts de l'hotel.
Als voltants de la Tour Eiffel hi ha molta gent i el pont de Iena és ple d'atletes que ja esperen la sortida. A les 10 en punt comença la cursa; hi ha tanta gent - més de 20.000 persones - que triguem més de 6 minuts a sortir.
De seguida ens enfilem cap a Trocadero i passem prop de l'Arc de Triomphe. L'ambient és fantàstic, amb moltes bandes musicals animant la cursa.
En els primers kilòmetres em dedico a avançar molta gent - corrent per les voreres i pels laterals del Bois de Boulogne. Córrer per aquest bosc urbà és molt agradable i fa que el recorregut sigui ben variat.
A partir del quilòmetre 11 comencem a vorejar el Sena. Ara ja hi ha menys gent i es pot córrer a bon ritme sense problemes. Cal destacar que hi ha un bon nombre d'atletes que corren per causes solidàries i que també hi ha molts espectadors animant a tothom.
El recorregut dels darrers quilòmetres és fantàstic: passem prop de la Place de la Concorde, les Tulleries i el Louvre. Travessem el Pont Royal cap a l'altra riba del Sena, passem per davant d'Orsay per acabar als peus de la Tour Eiffel.
Personalment vaig aconseguir baixar de l'hora i mitja. El temps final va ser 1h 29min 50seg (posició 1.802 de 21.315 participants).
En Josep i la Carme també van completar i gaudir d'aquesta cursa tan panoràmica.
A la tarda vam poder arrodonir el dia a la Place de la Concorde, al Louvre, a l'Arc de Triomphe... finalitzant amb un bon sopar al restaurant La Gauloise.
Una vaga de transports ens va fer avançar la tornada i va posar emoció a un cap de setmana fantàstic i molt ben aprofitat.
Aquesta és la classificació de la cursa.
Aquest és el recorregut de la cursa:
El divendres al vespre vam començar aquesta sortida familiar. Ens vam trobar amb en Josep, la Carme, en Ferran i l'Eudald a Girona per agafar el tren nocturn cap a París.
Després de dormir - o descansar - tota la nit vam arribar a la capital francesa a les 9 del matí a punt per visitar la ciutat.
Després de visitar la Torre Eiffel vam anar a recollir els pitralls a Trocadero. L'ambient era molt bo i l'organització molt eficient. Potser l'únic "però" que s'hi podia posar era la samarreta de la cursa - tot un uniforme tricolor francès (en Martí va dir que si ens la posàvem semblaríem el gran Cristophe Lemaitre).
El dia va donar per veure moltes altres coses: Notre Dame, la Mairie, el Centre Pompidou...
Arriba el matí de la cursa, la temperatura és ideal i no hi ha cap núvol al cel. Amb en Josep i la Carme marxem abans de les 9h cap a la sortida - que és a uns 10 minuts de l'hotel.
Als voltants de la Tour Eiffel hi ha molta gent i el pont de Iena és ple d'atletes que ja esperen la sortida. A les 10 en punt comença la cursa; hi ha tanta gent - més de 20.000 persones - que triguem més de 6 minuts a sortir.
De seguida ens enfilem cap a Trocadero i passem prop de l'Arc de Triomphe. L'ambient és fantàstic, amb moltes bandes musicals animant la cursa.
En els primers kilòmetres em dedico a avançar molta gent - corrent per les voreres i pels laterals del Bois de Boulogne. Córrer per aquest bosc urbà és molt agradable i fa que el recorregut sigui ben variat.
A partir del quilòmetre 11 comencem a vorejar el Sena. Ara ja hi ha menys gent i es pot córrer a bon ritme sense problemes. Cal destacar que hi ha un bon nombre d'atletes que corren per causes solidàries i que també hi ha molts espectadors animant a tothom.
El recorregut dels darrers quilòmetres és fantàstic: passem prop de la Place de la Concorde, les Tulleries i el Louvre. Travessem el Pont Royal cap a l'altra riba del Sena, passem per davant d'Orsay per acabar als peus de la Tour Eiffel.
Personalment vaig aconseguir baixar de l'hora i mitja. El temps final va ser 1h 29min 50seg (posició 1.802 de 21.315 participants).
En Josep i la Carme també van completar i gaudir d'aquesta cursa tan panoràmica.
A la tarda vam poder arrodonir el dia a la Place de la Concorde, al Louvre, a l'Arc de Triomphe... finalitzant amb un bon sopar al restaurant La Gauloise.
Una vaga de transports ens va fer avançar la tornada i va posar emoció a un cap de setmana fantàstic i molt ben aprofitat.
Aquesta és la classificació de la cursa.
Aquest és el recorregut de la cursa:
divendres, 1 d’octubre del 2010
"De què parlo quan parlo de córrer" d'Haruki Murakami
Aquest és in fragment de la novel·la "De què parlo quan parlo de córrer" de l'escriptor japonès - i corredor de fons - Haruki Murakami.
"…per a un corredor allò que compta és si quan acaba la cursa es pot sentir orgullós del que ha fet o no. (…) De fet, es pot dir això mateix de la feina. En la professió d’escriptor –si més no tal com la veig jo– no es tracta de guanyar o de perdre. El nombre d’exemplars venuts, els premis literaris, o la qualitat de les crítiques poden servir de mesura, però en el fons no són allò que importa. Allò que importa de debò és si el que has escrit és al nivell que tu mateix t’has fixat. I en això no hi ha excuses que valguin. (…) En aquest sentit, escriure una novel·la s’assembla molt a córrer una marató."
"…per a un corredor allò que compta és si quan acaba la cursa es pot sentir orgullós del que ha fet o no. (…) De fet, es pot dir això mateix de la feina. En la professió d’escriptor –si més no tal com la veig jo– no es tracta de guanyar o de perdre. El nombre d’exemplars venuts, els premis literaris, o la qualitat de les crítiques poden servir de mesura, però en el fons no són allò que importa. Allò que importa de debò és si el que has escrit és al nivell que tu mateix t’has fixat. I en això no hi ha excuses que valguin. (…) En aquest sentit, escriure una novel·la s’assembla molt a córrer una marató."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)