Marató de Reykjavik (21/08/2010)

La Marató de Reykjavik era l'objectiu més important d'aquesta temporada. Volia aprofitar les vacances familiars per poder prendre part en aquesta cursa.
Després de passar uns dies visitant fantàstics indrets d'Islàndia va arribar el cap de setmana de la marató. El divendres vam anar a l'estadi nacional islandès a recollir els pitralls - el de la marató i els dels 3 kilòmetres per a la resta de la família. Curiosament vam haver de buscar els nostre número en una llista ordenada pel nom i no pel cognom (a Islàndia no existeixen els cognoms tal i com els emprem aquí). Aquesta mateixa tarda feia un vent bastant intens i vaig pensar que si l'endemà feia aquest temps ho tenia magre per acabar.

Afortunadament el dia de la marató les condicions eren ideals - sol, 12 graus de temperatura i el vent era molt suau. Va començar la cursa i tot i que hi havia molta gent (el primer tram era comú amb els corredors de 10km i els de la mitja marató) de seguida vaig agafar un ritme constant - al voltant d'uns 5min 06seg per kilòmetre. D'aquesta manera van passar els primers quinze kilòmetres- per un recorregut molt bonic que en bona part vorejava la costa. A partir del kilòmetre 17 els corredors que feien la mitja marató van agafar una altra ruta i només vam quedar els que fèiem la marató. El ritme que portava va baixar una mica - al voltant dels 5min 10seg per kilòmetre.

Vaig aprofitar el pas per la mitja marató per menjar i beure una mica i encarar la segona part de la cursa. El ritme va seguir constant en els kilòmetres següents - cap el kilòmetre 32 vaig veure que podia baixar de les quatre hores encara que alentís el ritme al final. Aquest fet va ser important per la moral i per mantenir un ritme bastant regular.
El vent s'havia anat intensificant i cap el kilòmetre 36 bufava fort de cara i ens va acompanyar gairebé fins el final. Era l'hora de no defallir i aferrar-se a la cursa. Aquest tram final va ser una mica més lent tot i que no vaig perdre massa temps esperonat per la proximitat de l'objectiu.

Finalment vaig acabar la cursa en la posició 181 (de 563 arribats) amb un temps de 3h 48min 55seg (temps oficial). Tot plegat va ser una gran alegria - arrodonida pel fet que tot l'equip familiar va completar les seves curses.
Posteriorment vaig trobar alguns altres corredors catalans que també van prendre part a la cursa - una bona representació en aquesta fantàstica marató.

En aquest enllaç hi ha la classificació de la marató.

Aquí hi ha algunes fotos del cap de setmana.

Aquest és el recorregut de la marató:

10 Km a Akureyri

Ruta de 10 km per preparar la Marató de Reykjavik. Un recorregut planer per la segona ciutat d'Islàndia (que només té uns 16.000 habitants) amb sortida i arribada a l'alberg.

Entrenament de marató

Aquest va ser un entrenament per preparar una marató pel mes vinent. Va ser un recorregut llarg: 42km 200m - equivalent a una marató. La vaig fer seguint el mètode Galloway - alternant caminar i córrer. El temps final va ser de 4h 21minuts, tot i que el més important era la preparació...

1a Marató per Relleus de Santes Creus-Cister (03/07/2010)

El dissabte 3 de juliol es va córrer la 1a marató per relleus de Santes Creus. Ens feia il·lusió participar en aquesta cursa, per l'entorn i pel fet de ser una marató per relleus. Com ja indica el nom de l'equip ("concurre et gaude") l'objectiu era passar una bona tarda corrent.
Unes setmanes abans de la cursa teníem l'equip perfilat però una lesió d'en Josep va fer que no pogués participar i va ser substituït per la Carme pocs dies abans; malgrat això en Josep va passar a fer de director d'equip, organitzant els relleus, controlant els temps i assessorant a tots els components.
Ens vam desplaçar cap a Santes Creus en família i mentre els acompanyants visitaven el monestir - després van fer una fantàstica tasca d'animació - vam començar a preparar la cursa.
Equipats amb les samarretes - estampades amb un fantàstic logo molt adient amb el lloc - ens vam dirigir a la línia de sortida. La participació no era pas molt nombrosa però el nivell dels equips semblava prou alt - hi havia alguns atletes que feien respecte... Per moments em vaig pensar que - malgrat el fantàstic entorn i el bon ambient d'equip - potser ens havíem equivocat de cursa...
Aquests eren els relleus que havíem de fer per tal de completar la marató:

* 1r. Corredor: 7.195 m (4 voltes al circuit + 195m)
* 2n. Corredor: 4.500 m (3 voltes al circuit)
* 3r. Corredor: 10.500 m (7 voltes al circuit)
* 4t. Corredor: 4.500 m (3 voltes al circuit)
* 5è. Corredor: 10.500 m (7 voltes al circuit)
* 6è. Corredor: 4.500 m (3 voltes al circuit)

Poc abans de començar ens vam marcar com a objectiu baixar de les quatre hores. De seguida, però, vam comprovar que el circuit tenia algunes rampes importants i que els primers relleus serien durs perquè feia calor... semblava difícil fer bons temps. Malgrat això tots els components de l'equip vam assolir marques molt similars als temps que ens havíem proposat a l'inici de la cursa. Aquests van ser els registres que en Josep va anotar:

Relleu 1 Carme : 46'53''
Relleu 2 Toni: 1h 16'30''
Relleu 3 Gerard 2h 15'
Relleu 4 Ferran 2h 45'55''
Relleu 5 Joan 3h 34'33''
Relleu 6 Ferran Ll. 3h 55'20''

El relleu final va ser especialment emocionant perquè en Ferran va sortir molt ràpid i en la darrera volta vam poder remuntar una posició... A més també vam poder baixar de les quatre hores tal i com ens havíem proposat...
Per tant vam quedar molt satisfets per haver acabat la cursa - hi va haver un parell d'equips que van abandonar - per la bona feina d'equip que vam fer i pel bon ambient general...

En aquest enllaç podeu trobar algunes fotos d'aquesta diada. També hi ha fotos de la cursa en aquesta pàgina de fotografia
En aquests enllaços hi trobareu la classificació de la cursa i els parcials de cada equip

Contra el Deport - Jordi Llovet

Una mica de contrapunt: Aquest és un article aparegut a El País el 03/06/2010

"Esport" és paraula copiada de l'anglès, llengua carregada d'irregularitats allà on se'n trobin de l'univers lingüístic. En comptes d'aquest anglicisme farem servir la paraula "deport", que està documentada, en català, des de Ramon Llull (Blanquerna, I, 98) fins a Josep Carner. De fet, la paraula procedeix de la veu llatina deportare que vol dir "transportar", "traslladar-se", paraula que ben aviat va agafar el sentit figurat de "transportar-se en esperit", "distreure's" o "divertir-se". Practicar un deport era tradicionalment concebut com un "sortir", en certa manera, de si mateix, per situar-se en un altre camp —mai tan ben dit— en què els maldecaps s'assuaugen, les cabòries es temperen, les penes són oblidades.
Ara bé: de tant deport com es fa avui dia, i, especialment, de tant com se'n contempla —és deport sobre deport, si us hi fixeu: uns que es distreuen jugant a la pilota i uns altres que es distreuen a la butaca de casa veient com els jugadors es distreuen tot jugant—, hi ha gent que ha acabat considerant que el deport, lluny d'entretenir, el que fa és embadalir —ara vegeu com progressa la intensitat dels verbs que segueixen—, embadocar, embajanir, anorrear, aniquilar, matar. Matar, què?, us preguntareu. Doncs matar allò que, de bell començament, només havia de posar-se una estona, legítimament i sàviament, entre parèntesis: la vida intel·lectual o, dit a la hegeliana, "la vida de l'esperit". Gran és la diferència que existeix entre Nausicaa jugant a la pilota, per fer un alè, mentre rentava la roba a la riba del riu, a l'Odissea, i l'esforç desmesurat —i, tot comptat, absurd— que fan els atletes per córrer cent metres en menys de nou segons. Per agafar un autobús que veiem arribar abans d'atènyer la parada n'hi ha prou amb ser capaç de córrer trenta metres en quinze segons: és cosa demostrada pel costum.
Per tot això que hem dit agosaradament, recordarem avui als lectors les paraules d'uns quants homes de lletres que, des de l'Antigor, s'han manifestat en contra de l'activitat deportiva. Isòcrates, al seu Panegíric, hi escrivia: "Sovint m'he preguntat per què els organitzadors de les panegíries i els promotors de les competicions gimnàstiques han cregut escaient d'atorgar premis tan importants al reeiximent físic i tanmateix no han assignat cap recompensa per als qui treballen calladament pel bé comú i cultiven l'esperit..." A la Carta Primera a Timoteu, sant Pau hi diu: "L'exercici corporal només és útil en part; en canvi, la pietat sí que va bé per a tot, en aquest món i en l'altre, com se'ns ha promès". A l'Anacarsis, de Llucià, hi llegim: "Certament, m'agradaria saber quin benefici porten aquests exercicis; perquè, el que és a mi, em semblen més aviat cosa de bogeria, car no és fàcil que ningú em convenci que els que fan això no ho fan perquè han perdut el senderi".
Tirant amunt en la saviesa secular —aquest saber que avui està tan desacreditat, fins al punt que els estudiants d'història no tenen cap interès a ennovar-se sobre Carlemany, i els de cinema no senten cap necessitat de conèixer què va fer Orson Welles, de tan vell com els sembla i tan poca plastilina que feia servir—, tirant amunt, dèiem, Montaigne no va quedar-se curt en aquest mateix sentit: "Fujo tant com puc dels exercicis físics perquè fan suar" (Essais, III, 13). Elias Canetti, ja en ple segle XX, va inscriure's una vegada en un gimnàs per mirar de millorar la forma física; però va deixar-ho córrer —escriu en un dels seus llibres autobiogràfics— perquè va observar que, mentre feia exercici, se li aprimava la intel·ligència. Cosa semblant va escriure Truman Capote, un dia que van convidar-lo a passar uns mesos a Califòrnia, lloc en què homes i dones presenten uns cossos atlètics que tan aviat admiren com espanten: "No hi aniré. A cada hora que un passa a Califòrnia, se li destrueixen 50.000 neurones".
Juvenal va escriure, en un passatge famós d'una de les seves Sàtires: mens sana in corpore sano. L'expressió ha fet molta fortuna, però, a la vista de com parlen els futbolistes i altres deportistes en termes generals, hauríem de posar de moda un altre dictum que vingués a dir, tot en llatí: "Memento mori. Llegeix i estudia, que el món s'acaba".

VI Cursa de Cantonigròs (06-06-2010)

M'havien explicat que el recorregut d'aquesta cursa era molt bonic. Amb en Josep i la Carme vam decidir fer dues curses en un cap de setmana i anar a Cantonigròs l'endemà de córrer a Campdevànol.
Efectivament el recorregut d'aquesta cursa (Memorial Ramon Oliu) és molt agradable. El camí és més aviat el propi d'una cursa de muntanya (hi ha poc asfalt). A sobre Cantonigròs la vista de la plana i també del Pedraforca i el Pirineu és fantàstica... En resum va ser una cursa una mica diferent i amb uns paisatges fantàstics.
El temps final va ser 49min 52segons (51 de 153 arribats).
Aquesta és la classificació de la cursa.
També recordarem la cursa per una anècdota curiosa. Quan teníem els dorsals vam tornar al cotxe per preparar-nos per la cursa. Vam provar d'obrir-lo i no hi havia manera (la pila del comandament?). Amb la clau convencional tampoc vam poder. Al final vam haver d'anar a córrer sense els pulsòmetres i amb les espardenyes que portàvem...
A la tornada vam tornar al cotxe per tal d'intentar resoldre el tema i va resultar que... ens havíem equivocat de vehicle... Ufff, sense comentaris...

XXV Cursa del Comte Arnau a Campdevànol

Amb en Josep, en Carles, la Carme i en Ferran vam anar cap a Campdevànol per prendre part en la Cursa del Comte Arnau.
Aquesta cursa comença al centre del poble i segueix cap a la carretera de Gombrèn: En els primers kilòmetres el recorregut fa una suau però constant pujada. Arribats al cinquè kilòmetre es canvia el sentit i es torna cap el punt d'origen en baixada.
La calor feia que el recorregut fos bastant dur. De totes maneres el paisatge de la zona és molt bonic en aquesta època de l'any.
Cal destacar també el molt bon ambient que hi havia a l'arribada... aquest és una cursa amb un marcat aire popular i també molt agradable...
A nivell personal vaig fer una marca de 46minuts i 24 segons - un temps acceptable en un recorregut una mica exigent... però no tan bé com la Carme que va marxar a casa carregada amb la copa com a guanyadora de la seva categoria...