87 Cursa Jean Bouin (21-11-2010)

Tot i que hi havia previsió de mal temps el dia de la Jean Bouin s'ha llevat amb un cel ben blau. A les 8.15 he anat a buscar a en Gerard a casa seva - allà hi teníem la base logística... Hem anat cap a Plaça Espanya on hem trobat en Dani... Tots tres hem anat a situar-nos a la sortida tot procurant tenir una bona posició per no quedar massa enrere al principi.

La sortida ha estat una mica atapeïda però no he pas perdut massa temps (4min 10seg en el primer quilòmetre). Quan hem enfilat la Gran Via he pogut agafar un bon ritme just per sota dels 4 minuts per quilòmetre (3min 49seg el més ràpid). El recorregut de la cursa és molt atractiu, el dia era assolellat i feia de molt bon córrer...

Han anat passant els quilòmetres, hem passat per Colom i ha arribat la part més dura del recorregut, el Paral·lel i pujada a una part de Montjuïc. En la baixada cap a l'arribada he vist que podia baixar de 41 minuts... El temps final ha estat 40minuts 58 segons.

Estic content perquè és la primera cursa en què he corregut quilòmetres per sota 4 minuts - de fet la mitjana final que em marcava el pulsòmetre era de 3min 57seg el quilòmetre (el GPS ha marcat que he fet 10km 380m - potser agafar les curves per fora - per evitar altres corredors - m'ha afegit metres...

Aquí hi ha la classificació de la cursa (lloc 568 de de 7191 arribats)
Cal felicitar també a en Gerard i a en Dani que també han pogut millorar les seves marques personals...

Córrer per córrer (Manlleu 14-11-2010)

Aquesta és una cursa molt agradable i que val la pena de repetir-la... L'ambient en el Córrer per Córrer és molt popular i agradable.
Una estona abans de començar la cursa he anat a recollir el dorsal i he trobat a molta gent coneguda (en Josep Mª, en David, en Dani i l'Eva, en Josep amb un nombrós grup d'alumnes etc...). Aquesta familiaritat és un altre dels aspectes que més m'agraden del Córrer per Córrer.
A les 10h en punt ha començat la cursa que ha seguit el mateix recorregut que l'any anterior - el dia assolellat ens ha permès de gaudir dels paisatges de tardor. L'itinerari passa pel costat del Ter i després s'enfila cap a la zona del Vicenç, on hi ha els trams més exigents. Després és retorna pel passeig de Ter cap a la zona esportiva on he pogut finalitzar els 10km amb un temps de 41min i 48seg - millor marca personal. A la web dels organitzadors es pot trobar la classificació de la cursa.
Cal destacar l'organització del Club Olímpic Manlleu - el recorregut i el quilometratge estaven molt ben assenyalats i al final hem pogut gaudir d'una botifarrada popular tot comentant la cursa amb bona companyia...

"Córrer per ser Feliç" d'Arcadi Alibés

Un fragment del llibre d'Arcadi Alibés Córrer Per Ser Feliç

"...Tot plegat ajuda a reforçar el convenciment que els corredors som gent especial. Ens uneix la passió per un esport, l'esport més bàsic, córrer. Tots tenim la nostra feina, la nostra vida personal, altres aficions, obligacions, però quan ens trobem entrenant o corrent curses, sabem que som de la colla. Podem parlar obertament de marques, de lesions, de curses, de sabatilles... No ens cal pensar una justificació per explicar per què correm. Tots ho sabem. Correm perquè això ens fa lliures. I més feliços."

Mitja Marató del Mediterrani (24/10/2010)

Ja feia unes setmanes que ens havíem inscrit a les curses de Marató, 10km i Mitja Marató del Mediterrani amb en Josep Mª i en Gerard. Circumstàncies diverses va fer que al final hi anéssim en Josep Mª i jo a fer la Mitja. La cursa començava a les 9h i per això vam haver de marxar d'hora de Vic.
En Josep Mª coneixia bé el lloc i la logística que calia seguir. D'aquesta manera vam poder aparcar sense problemes, prendre un te tranquil·lament i preparar-nos per anar a la zona del començament de la cursa amb temps...
Una vegada a la sortida ens situem força endavant - fa un bon dia i la temperatura és òptima. L'inici és ràpid i veig com s'allunya la llebre de l'hora i mitja. Al cap d'un parell o tres de quilòmetres el ritme que porto s'estabilitza i vaig atrapant al grup que segueix al corredor que marca el ritme per 1h 30min - una fita que em sembla molt difícil.
Després de situar-me just per davant d'aquest grup vaig seguint a un ritme que oscil·la entre els 4min 10seg el km i els 4min 15seg el km. Passo pel quilòmetre 10 fent un temps de 42 minuts i 6 segons. El recorregut és planer i les circumstàncies semblen ideals per mirar de fer un bon temps.

Arribat el quilòmetre 15 les coses segueixen igual. El ritme és el mateix i porto el grup que marca l'hora i mitja just al darrera. Miro d'agafar alguns metres de distància per tenir una mica de marge de cara el final de la cursa.
Animat per la possibilitat de fer un bon temps vaig esgotant els darrers quilòmetres de la cursa i arribo la meta - situada al Canal Olímpic - amb un temps prou bo: 1h 28min 57seg (en el lloc 209 de 1660).
A la zona de l'arribada ens retrobem amb en Josep Maria i altres components del seu equip. Després de xerrar una estona tornem cap a casa contents d'aquesta matinal...

Aquesta és la classificació de la cursa
Vídeo de l'arribada
Crònica de la cursa d'en Josep Mª Moreno
Aquest és el recorregut de la cursa

20km de Paris (10-10.2010)

Ja feia temps que havíem planificat anar a córrer els 20km de París aprofitant el cap de setmana llarg del Pilar.
El divendres al vespre vam començar aquesta sortida familiar. Ens vam trobar amb en Josep, la Carme, en Ferran i l'Eudald a Girona per agafar el tren nocturn cap a París.
Després de dormir - o descansar - tota la nit vam arribar a la capital francesa a les 9 del matí a punt per visitar la ciutat.
Després de visitar la Torre Eiffel vam anar a recollir els pitralls a Trocadero. L'ambient era molt bo i l'organització molt eficient. Potser l'únic "però" que s'hi podia posar era la samarreta de la cursa - tot un uniforme tricolor francès (en Martí va dir que si ens la posàvem semblaríem el gran Cristophe Lemaitre).
El dia va donar per veure moltes altres coses: Notre Dame, la Mairie, el Centre Pompidou...

Arriba el matí de la cursa, la temperatura és ideal i no hi ha cap núvol al cel. Amb en Josep i la Carme marxem abans de les 9h cap a la sortida - que és a uns 10 minuts de l'hotel.
Als voltants de la Tour Eiffel hi ha molta gent i el pont de Iena és ple d'atletes que ja esperen la sortida. A les 10 en punt comença la cursa; hi ha tanta gent - més de 20.000 persones - que triguem més de 6 minuts a sortir.
De seguida ens enfilem cap a Trocadero i passem prop de l'Arc de Triomphe. L'ambient és fantàstic, amb moltes bandes musicals animant la cursa.
En els primers kilòmetres em dedico a avançar molta gent - corrent per les voreres i pels laterals del Bois de Boulogne. Córrer per aquest bosc urbà és molt agradable i fa que el recorregut sigui ben variat.
A partir del quilòmetre 11 comencem a vorejar el Sena. Ara ja hi ha menys gent i es pot córrer a bon ritme sense problemes. Cal destacar que hi ha un bon nombre d'atletes que corren per causes solidàries i que també hi ha molts espectadors animant a tothom.
El recorregut dels darrers quilòmetres és fantàstic: passem prop de la Place de la Concorde, les Tulleries i el Louvre. Travessem el Pont Royal cap a l'altra riba del Sena, passem per davant d'Orsay per acabar als peus de la Tour Eiffel.
Personalment vaig aconseguir baixar de l'hora i mitja. El temps final va ser 1h 29min 50seg (posició 1.802 de 21.315 participants).
En Josep i la Carme també van completar i gaudir d'aquesta cursa tan panoràmica.
A la tarda vam poder arrodonir el dia a la Place de la Concorde, al Louvre, a l'Arc de Triomphe... finalitzant amb un bon sopar al restaurant La Gauloise.
Una vaga de transports ens va fer avançar la tornada i va posar emoció a un cap de setmana fantàstic i molt ben aprofitat.


Aquesta és la classificació de la cursa.

Aquest és el recorregut de la cursa:

"De què parlo quan parlo de córrer" d'Haruki Murakami

Aquest és in fragment de la novel·la "De què parlo quan parlo de córrer" de l'escriptor japonès - i corredor de fons - Haruki Murakami.

"…per a un corredor allò que compta és si quan acaba la cursa es pot sentir orgullós del que ha fet o no. (…) De fet, es pot dir això mateix de la feina. En la professió d’escriptor –si més no tal com la veig jo– no es tracta de guanyar o de perdre. El nombre d’exemplars venuts, els premis literaris, o la qualitat de les crítiques poden servir de mesura, però en el fons no són allò que importa. Allò que importa de debò és si el que has escrit és al nivell que tu mateix t’has fixat. I en això no hi ha excuses que valguin. (…) En aquest sentit, escriure una novel·la s’assembla molt a córrer una marató."

"Correr" de Jean Echenoz

Aquest és un fragment de la novel·la Correr del francès Jean Echenoz, publicada recentment per Anagrama. La novel·la explica la carrera esportiva i personal del gran fondista txec Emil Zatopek. Per a més informació en podeu llegir una completa crítica en aquest enllaç.

"Como a todos nosotros, le gusta correr de vez en cuando, pero de ahí no pasa. Pese al buen resultado casual de Brno, no cree especialmente en sus aptitudes, ni tampoco se le ocurre darle más vueltas al asunto, no es su terreno y además es consciente de que casi todos los demás corren más que él.
...
Lo inesperado es que muy pronto empieza a gustarle. No dice nada pero parece tomarle gusto. Mira por dónde, al cabo de unas semanas se pone a correr solo, por propio placer, lo que sorprende a él mismo y prefiere no comentárselo a nadie."